"He dit al meu cor, al meu pobre cor..."

He dit al meu cor, al meu pobre cor:
-¿No t'avergonyeix la teva feblesa?
La glòria, l'amor la disbauxa, l'or.
¿No sabran temptar la teva peresa?


He dit al meu cor, al meu pobre cor:
-Odia, colpeix, embriaga't, besa,
batega més fort, gran covard, o mor
ja per sempre, més d'enuig i tristesa.


¿O potser ja ets mort, que ni saps què val,
el cant d'un llaüt, l'esclat d'un punyal,
una clara nit, una rosa tendra?
                                                                                 

I el meu pobre cor, el meu cor m'ha dit:
-¿Per què donar més cendres a l'oblit?-
I m'ha somrigut, vell, sense compredre
                           
                 Màrius Torres

UNA ROSA BLANCA

Cultivo una rosa blanca
En Junio como en Enero,
para el amigo sincero,                                     
que me da su mano franca.

Y para el cruel que me arranca
el corazón con que vivo,
cardo ni ortiga cultivo
cultivo una rosa blanca.
         
          José Martí                                                       

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i esa perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
                      Joan Maragall